Entrevista al politòleg Marc Sanjaume

Marc Sanjaume és politòleg expert en processos de secessió. Doctor en Ciències Polítiques i de l'Administració, màster en Ciències Polítiques i Socials -UPF- és professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Girona i està realitzant la tesi doctoral sobre les teories morals de la secessió dirigida pel catedràtic Ferran Requejo. És membre, junt amb Marc Guinjoan i Toni Rodon, de El Pati Descobert, grup d'opinió i reflexió que han publicat "Catalunya, un pas endavant" (Angle Editorial, 2013) on analitzen el fet que el país està deixant enrere l'esquema autonòmic, optant majoritàriament per un independentisme transversal i integrador, que ha posat el dret a decidir en el centre del debat polític.

Com valores la relació paradoxal en el recompte de la doble pregunta del referèndum del 9N?

La pregunta és paradoxal perquè obliga a votar a favor de l’Estat (tercera via) als favorables de l’Estat independent. Pel que fa el recompte encara no sabem com es farà perquè no s’ha publicat el reglament electoral. És clar que la majoria a favor d’un Estat sempre serà superior a la d’un Estat independent, és per això que caldrà aclarir quines majories són necessàries per a cada escenari: status quo, tercera via, secessió.

Com a politòleg, què ens pots comentar sobre el terme "Estat" amb majúscula que el president Artur Mas va subratllar el dia de la presentació de la doble pregunta?

Penso que va voler donar èmfasi a la possibilitat d’una tercera via remarcant que Estat seria amb majúscula, entenc que es referia a un Estat federat dins d’Espanya. Si l’escenari que es planteja a la primera pregunta és aquest caldrà tenir present que l’encaix dependrà de la voluntat de reformar l’Estat de les autonomies que hi hagi a la resta de l’Estat espanyol.

En què es poden diferenciar en tant que moviments socials l'ANC i el Procés Constituent?

Penso que la potència de l’ANC pel que fa els seus membres i la capacitat de mobilització no és comparable a la de Procés Constituent. Una altra diferència important és de caràcter programàtic: Procés Constituent planteja el dret a decidir i la secessió en relació amb el sistema econòmic mentre que l’ANC, tot i que al meu entendre té un posicionament progressista, no va tant enllà.

Una d'elles podria ser la demanda que s'està preparant perquè el govern de la Generalitat proclami la declaració unilateral d'Independència?
Podria ser, però crec que el Govern és qui decideix finalment el rumb del procés.

Quines serien en aquest cas les principals dificultats per al traspàs de competències?
Una secessió unilateral tindria tots els números de no ser amistosa i per tant generaria moltes dificultats per a la negociació. Crec que és un escenari poc desitjable i que ha de ser una darrera opció.

Per què des de Madrid la lectura que es fa, més que en el pes social existent com a motor de la consulta, es centra en el resultat polític d'unes eleccions anticipades? Dit d'una altra manera, per què creus que no es contempla la societat catalana com a agent polític?
Em sembla que hi ha dosis d’hipocresia i desconeixement. Hipocresia perquè des dels mitjans i les institucions estatals s’actua ignorant la legitimitat electoral i social que té el dret a decidir; de desconeixement perquè el moviment pel dret a decidir i la secessió a Catalunya és quelcom únic que es fa difícil de comprendre des de l’exterior i més si els mitjans de comunicació no hi ajuden.

Tot i no ser jurista, consideres que el Tribunal Constitucional es trobava en situació d'inconstitucionalitat quan va emetre la sentencia sobre l'Estatut d'Autonomia el 28 de juny del 2010?
La meva anàlisi politològica és que tot el procés que va dur a la sentència final (mandat caducat, revocacions...) va deslegitimar-lo com un àrbitre vàlid per ser imparcial (com ho havia estat en sentències anteriors sobretot en disputes competencials). Un Estat federal o regional ha de tenir un bon Tribunal Constitucional que pugui fer d’àrbitre, és clau pel bon funcionament insittucional.

A nivell internacional, en quin grau d'acceptació consideres que es troba el reconeixement del procés independentista català?
L’acceptació internacional entesa com el reconeixement, si fem política comparada, arriba sempre després d’assolir l’estatalitat. Les relacions internacionals s’ajusten als jocs d’interessos i els Estats existents no mouen peces fins que no veuen clares les situacions. Penso que en la fase actual cal preguntar-nos per què s’està fent per assolir aquest reconeixement i no pas per una acceptació que no s’expressarà públicament fins més endavant.

Consideres que el canvi en el règim de majories del Consell Europeu que s'esdevindrà l'onze de novembre d'aquest mateix any ens pot afectar en alguna cosa relativa al procés independentista?
Graham Avery, professor d’Oxford i expert en la UE, ja va advertir que més enllà del color polític la UE tindrà una aproximació pragmàtica a la qüestió. De moment tira pilotes fora sense posició oficial fins que els esdeveniments polítics obliguin a les institucions comunitàries a posicionar-se. Si bé és evident que els tractats d’adhesió els ha signat el Regne d’Espanya també ho és que un territori, una economia i una població com la del Principat seria una pèrdua massa valuosa per a la Unió.

Explica'ns un poc el projecte "El pati descobert".
El Pati Descobert, format per en Toni Rodon, en Marc Guinjoan i jo mateix va néixer fa cinc anys com un bloc independent amb ganes d’analitzar la política catalana amb les eines de la ciència política en sentit ampli, des de la demoscòpia fins a la teoria. Actualment som una pàgina del diari Ara i comptem amb diversos col·laboradors però sempre intentem mantenir l’esperit pedagògic i divulgatiu primigeni. El 2013 vam guanyar el Premi Irla que fou editat a Angle Editorial amb el títol “Catalunya, un pas endavant”.