Entrevista a Carles Prat

Carles Prat, el tenor igualadí resident a Colònia va protagonitzar la primera acció de Paranoia Accions d'aquest 2014. L'activitat consistia en la interpretació d'una peça breu en un lloc inusual. L'espai escollit va ser el Supermas de la Pça. Pompeu Fabra i el fragment interpretat pel Carles, La donna è mobile, de Giuseppe Verdi.

- Què et va impulsar a professionalitzar-te com a tenor?
Des de petit he estat envoltat de música. I als 9 anys vaig entrar a l'escolania de Montserrat, on vaig cantar molt, i des de llavors sempre m'ha agradat. Més tard vaig estudiar diversos instruments, composició, també una mica de jazz i la veritat és que hauria pogut tirar per qualsevol direcció que impliqués ser music.

- Quan decideixes marxar a Alemanya? I per què Colònia?
Quan vaig acabar el superior de cant a l'ESMUC, sentia que encara em faltava molt camí i malauradament aquí a Catalunya no existien uns estudis de màster tan complets com a altres països. A més a més, per al cant és gairebé imprescindible coneixements d'altres idiomes, i si n'hi ha un de difícil aquest és l'alemany, sens dubte.
A Colònia hi vaig anar a parar perquè ja tenia amics que estudiaven allà i em van ajudar a contactar amb el que seria el meu professor.

- En què treballes actualment? On et podríem venir a escoltar com a públic?
Ara mateix estic preparant una òpera a Colònia que s'estrenarà el dia 1 de febrer i aquest cap de setmana participo en el Festival Ànima d'Igualada, amb l'Orquestra Terres de Marca i en Daniel Mestre com a director.

- D'aquest "exili", què és el què més trobes a faltar i quines coses són les què t'han sorprès gratament?
M'ha sorprès la professionalitat amb què es treballa a Alemanya. Les coses són sempre blanc o negre i això per treballar és molt productiu. Però en canvi, per al dia a dia i el tracte personal és totalment al contrari.
El que més he trobat a faltar és el sol, el menjar i la vida social igualadina.

- Què creus que hauria de passar perquè la música clàssica i l'òpera arribessin més al gran públic? La clau és en l'educació, en els mitjans i en la publicitat?
És complicat perquè actualment la musica clàssica encara manté l'estereotip de musica antiquada per a gent avorrida. Falta clarament molta pedagogia i arribar a la gent de manera més propera i deixar estar tantes formalitats. De totes maneres, també crec que el músic professional està molt infravalorat al nostre país i fa falta que els ens públics impulsin campanyes per ajudar a conscienciar la gent de la importància que té l'art en general.
Els artistes fan moure la societat, fan que la societat es pregunti coses i ajuden a obrir la ment de les persones.

- Com valores iniciatives com la del Supermas?
L'activitat que hem fet al Supermas és un exemple de proximitat que cal amb la gent. És molt positiu i sempre és divertit sortir de la litúrgia marcada per la tradició clàssica.

- Com veus la possible pèrdua de la seguretat social per als residents de l'estat espanyol a l'estranger?
Són temes molt complicats. Això és una demostració més que la classe mitja i baixa no importa. És la política que s'ha adoptat per sortir de la crisi a tot arreu: que el pobre se sacrifiqui perquè el ric no perdi diners...
I aquesta mesura és una més de tantes que haurien de fer reaccionar la societat i dir prou.

- Comenta'ns si des d'Alemanya interessa i es coneix la situació actual de Catalunya.
Sí que es comenta però de moment no és un tema que preocupi molt. Més aviat ho troben curiós i interessant perquè abans no n'havien sentit a parlar. Fins que no passi res concret, no crec que hi donin gaire importància.

- La música és...?
La musica són sons ordenats. Ara bé, si ens posem més filosòfics diria que la musica és un llenguatge que tothom entén -és universal- i que evoca estats d'ànim, objectes, paisatges, conceptes, etc... De totes maneres es podrien dir mil coses més sobre aquesta pregunta i estaríem tot un dia sencer sense arribar a una conclusió exacta.

- Per acabar digues-nos un plat favorit, una cançó, un lloc per visitar i un llibre.
Un bon entrecot amb guarnició, La Consagració de la Primavera de Stravinsky, Amsterdam i L'ombra del vent.

Entrevista publicada a l'Anoiadiari, el 10 de gener del 2014.

Cap comentari: