Ramon Alcoberro i Pericay: bioètica

Ahir, en la xerrada en que vam convidar el senyor Ramon Alcoberro i Pericay, vam repartir un escrit que podia ajudar els assitents que el llegissin a situar-se en l'àmbit del discurs sobre la bioètica. El pengem aquí per qui vulgui llegir-lo i hi afegim una petita bibliografia.


UN EXEMPLE PRÀCTIC SOBRE BIOÈTICA.
Quan en un sistema, com pot ser per exemple, dins del sistema sanitari es succeeix un error de seguretat dins del propi sistema diríem que ens trobem davant d'un incident, un fet aïllat. Si això succeeix una segona vegada podem dir que es tracta d'una casualitat, però a partir de tres, quatre, cinc o més voltes, potser hauríem de revisar algun dels protocols, perquè potser ens trobem davant d'una causalitat. Aquí doncs, diem que hem topat amb una negligència, la qual pot tenir tres accepcions: la primera, per no haver tingut en compte algun factor -per ignorància, perquè no en sabíem més-, la segona, per haver obviat dades que ja es tenien però que es consideraven negligibles -per dogma o creença- i finalment, per omissió voluntària d'alguna dada que hauria pogut fer canviar el curs dels esdeveniments, però que en el seu moment no interessava -és a dir, per lucre-. Com ens assenyala R. Alcoberro dins l'obra Ètiques per a un món complex (2003): “La bioètica té quatre adversaris tan vells com l'home: La ignorància, el dogma, la màgia i el lucre(1)”.Els implants mamaris inventats a partir de la dècada dels 60 destinats a reparar seqüeles de mastectomies o malformacions són utilitzats durant les dues dècades posteriors, també com a recurs estètic. Però degut a la poca informació científica dels professionals i a la creença de les pacients, que els implants eren vitalicis es va arribar a situacions d'infeccions i extirpacions urgents. Això provoca que no sigui fins a la dècada dels 90 que es creen les primeres investigacions per esbrinar quanta relació té la silicona amb el càncer, però sense arribar a proves concloents(2).
L'any 1998, Bill Miller, eurodiputat escocès abandera una lluita per a la prohibició dels implants mamaris dins de la UE(3), després d'una dècada on la demanda d'implants havia disminuït considerablement, degut en part, a la mala premsa sobre aquest recurs reconstituïdor. Però aquesta demanda torna a créixer a la dècada següent, degut als avenços tècnics i a la fi de l'alarmisme(2). L'any 2005 la Universitat de Geneva publica un estudi sobre una mostra de 10000 dones amb dades concretes: El risc de dur un implant per causes estètiques provoca infeccions és del 2'5%, però aquest risc es transforma en un 25% quan els casos de reconstrucció s'apliquen en pacients que han sofert extirpacions de les glàndules mamàries degudes a un càncer(4). El punt àlgid d'aquesta nova febre per l'implant topa sobtadament amb l'escàndol de Poly Implant Prothèsis d'aquest passat 2010, una empresa francesa que després d'aquesta breu, però intensa història havia emprant fins i tot un additiu dels de carburants per a emplenar els implants(5). França retirava aquest producte del mercat i recomanava fer el mateix als països importadors(6). Però un any abans, fonts ministerials de l'estat espanyol deien textualment “Les dones que en portin [d'implants] no necessàriament han de treure-se'ls si, en la primera revisió que es facin, el metge no detecta res estrany. El que sí caldrà és que es facin una revisió més freqüentment(7).” Clar, si el risc avaluat de contraure infeccions -d'una de cada quatre dones- compleix una declaració semblant, també l'acompleix quan són dues de cada quatre o fins i tot, tres de cada quatre persones. I no seria fins que quatre de cada quatre dones patissin infeccions -el 100% de la mostra- que aquesta afirmació seria falsa.
Ahir quan buscaves al cercador de la xarxa informació sobre “pròtesis mamària PIP” el primer resultat era de l'estil següent: Com estan els seus PIP? Una empresa X es dedicava a publicitar mamografies, ressonàncies i ecografies. Per xerrar de temes com aquests, de naturalesa semblant o no, Paranoia Accions ha dut avui, per inaugurar els actes de L'engany, jornades sobre la manipulació de la realitat a en Ramon Alcoberro.


BIBLIOGRAFIA


1. R. Alcoberro, Ètiques per a un món complex. Un mapa de les tendències morals contemporànies. Pagès Editors. Lleida (2003).


2. Historia de los implantes mamarios. Article.
Institute Dr. E. Lalinde. Araticle. Recuperat el 20 febrer, de.
http://www.aumento-mamario.com/2.4%20historia%20de%20los%20implantes%20de%20mama.htm


3. Implantes en la mira europea. Article.
BBCMundo/Ciencia. Recuperat el 21 febrer, de.
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_1233000/1233879.stm


4. El riesgo de los implantes de pecho. Article.
BBCMundo/Ciencia. Recuperat el 21 febrer, de.
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_4238000/4238445.stm


5. Cae fundador de empresa de implantes defectuosos. Article.
El País. Portal Digital. Recuperat el 21 febrer, de.
http://www.elpais.com.uy/120127/lault-621092/mirador/Cae-fundador-de-empresa-de-implantes-defectuosos/


6. França recomana retirar els implants mamaris PIP. Article
Diari de Girona. Espanya Internacional. Recuperat el 21 febrer, de.
http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2011/12/24/franca-recomana-retirar-implants-mamaris-pip/538195.html


7. Retiren del mercat uns implants de mama pel risc de complicacions. Article.
El Punt Avui. Recuperat el 21 febrer, de.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/14-salut/155310-retiren-del-mercat-uns-implants-de-mama-pel-risc-de-complicacions.html?tmpl=component&print=1&page=

WebRep

currentVote

noRating

noWeight