
Després els amics de la Ratafia ens van obsequiar amb un petit tast.

Del llibre Periodisme? Permetin!, de Quim Torra, publicat per Símbol Editors, Sant Cugat del Vallès, 2008, pàgina 260.
“- Encara no som allà on anem. Ens hi anem acostant, de mica en mica, a passos de gegant. De 1960 ençà, els meus fets i les meves gestes són fàcils de contar, per una raó senzillíssima. Han estat gairebé inexistents. Ginebra, Granollers, l’Ametlla del Vallès: triangle de la meva existència. De feina no me’n faltava mai i tampoc no em mancava una certa mobilitat (anava i venia de Ginebra, sol al volant quan ja tenia vuitanta-dos anys fets), fins al dia que un doble ensurt gairebé simultani (unes neuràlgies zosterianes de caràcter per ara crònic i una fractura del coll del fèmur servida a domicili) feren de mi primerament un invàlid total i després, fins avui, un semiinvàlid, paraula sàvia que vol dir un invàlid a mitges o un mig invàlid. Immobilitzat i clavat al llit va arribar, per fi, un moment que semblava no haver d’arribar mai: el moment de dictar al meu amic Josep Badia aquest... diguem-ne llibre de records, que vol dir el mateix que memòries però és menys pretensiós” (...).
Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret, Quaderns Crema, Barcelona, 2007, pàgina 543.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada