Curt però intens. Aquesta seria una manera d’explicar, en poques paraules, el concert dels u_mä del passat 24 d’octubre al Teatre de l’Aurora d’Igualada. Després d’una hora escassa de música u_mäna, el centenar d’espectadors que gairebé omplien el pati de butaques van veure desfilar d’un en un, l’un darrera l’altre en direcció al camerino, en Pau Vallvé, la Maria Coma i els tres músics que els acompanyaven, que traçaven així una simetria ritual respecte la manera com havien començat l’actuació; potser un desig de tancar un cercle perfecte que, en aquesta ocasió, no va acabar de ser-ne. En Pau Vallvé i la Maria Coma, pilars d’aquest projecte de parella que s’expressa (també) amb música, i la resta de músics que els acompanyàven, van anar combinant la vintena d’instruments desplegats damunt l’escenari, agafant a cada moment el que més els convenia i creant melodies dolces, sons acústics i electrònics barrejant-se per esdevenir moments intensos. Miniatures que anaven creixent sobre una base de repeticions, detalls i històries petites en paisatges de molts colors.
La llum escassa i el silenci del públic van acompanyar l’espectacle i van crear una atmosfera agradable, que malauradament es va trencar massa aviat, en un moment en què, superats alguns problemes amb el so, tothom semblava més relaxat i disposat a continuar viatjant una estona més.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada