Un filòsof superficial, que surt a la superfície, així es definia a ell mateix en Josep Maria Terricabras. Perquè baixar a les profunditats del pensament i quedar-s’hi, sense compartir-lo i fer-lo útil, queda lluny del què entén Terricabras que ha de fer qui fa filosofia. Perquè no és qüestió de buscar la veritat sinó d’entendre coses, que prou difícil és.En Josep Maria Terricabras presentà el seu llibre, Idees de combat, compilació d’escrits publicats al seu bloc, finestra al món amb reflexions lliures de tot lligam i mostra escrita (de la galàxia internet a la galàxia Gutenberg) dels molts motius que té per sentir-se ofès. Ofès i no emprenyat, un català ofès que diu les coses clares i renuncia a postures toves i a aquestes actituds tan actuals que de tant evitar el conflicte acaben negant-lo. Terricabras té clar què, qui i com, perquè així, amb els elements identificats, adjectivats, és com millor podem formar-nos un criteri, valorar i decidir.
Súbdits o ciutadans, la decisió de què volem ser, si uns o altres; aquesta, assenyalava Terricabras, és la idea que sobrevola els escrits del llibre. És aquesta tria la que entén que cal fer avui, en un món on cada vegada és més habitual renunciar a l’actitud constructiva i compromesa del ciutadà en favor de les comoditats de la renúncia i l’acotar el cap, del reconèixer-nos súbdits, d’assumir-ne el rol i preferir creure que no és possible canviar les coses.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada